Espero que aquest llibre us fascini tant com m'està fascinant a mi i serveixi per a aprofundir en la música.
Prefaci (Ida Haendel – octubre del 2010)
La música no és un esport, encara que sovint s’abusa d’ella com una disciplina competitiva
Fins a quin punt els músics som capaços de fer realitat la voluntat que el compositor deixà sobre el paper: aquesta és la mesura de la grandesa de cadascun de nosaltres. La primera condició per a poder-ho fer és una tècnica impecable, que és el mitjà, combinada amb una comprensió profunda del contingut: llavors pot sorgir quelcom que ens porti més enllà dels límits de la consciència quotidiana
La recerca de la veritat a través de la música... ; la música com a un mitjà per a transcendir una vida ordinària i, també, com a un mitjà d'una manifestació audible d’una consciència expandida.
Introducció (Entrevista a Konrad von Abel)
Konrad von Abel (https://musikmph.de/konrad-von-abel/biography/english/ ) va conèixer Celibidache a l'edat de 17 anys. Va ser el seu Assistent Artístic durant 10 anys amb l'Orquestra Filhamònica de Múnic. Va estudiar amb ell quasi durant tota la seva vida i va tenir un paper molt destacat com a mestre en els cursos que impartia Celibidache. Ha desenvolupat la Fenomenologia Musical i imparteix nombrosos cursos de direcció, música de cambra, interpretació...
En aquesta introducció comença narrant l’experiència, en la seva primera classe amb Celibidache, de cercar el fraseig de l’inici de l’Allegro (moviment final) de la 1a Simfonia de Brahms que permetia viure aquesta frase com una unitat i com els diferents paràmetres musicals (melodia, harmonia, mètrica, s’integren i es relacionen entre ells en cada moment.
"Només l’escolta oberta i espontània ens permeten orientar-nos musicalment."
Tot el nostre coneixement i especulacions (encara referint-se a la frase de Brahms) sobre l’obra no tenien relació amb el resultat sonor que es presentava com una revelació tan evident. Més sorprenent fou que va ser a través de l’experiència musical subjectiva de cadascun dels alumnes que vàrem poder experimentar una veritat objectiva que estava més enllà de qualsevol ambigüitat o interpretació. Això, viscut com una completa certesa, va marcar profundament tots els meus estudis i activitats musicals, que s’han desenvolupat en l’horitzó de cercar aquest estat de gràcia que es dóna quan es transcendeixen els fenòmens musicals.
Cita una frase de Schiller, “la veritat rere la bellesa”, en referència a la pregunta de l’entrevistador sobre la veritat en la música de què parlava Celibidache i sobre la realitat més enllà dels sons, sigui aquesta quina sigui. K. v. A. respon que aquesta realitat més enllà dels sons només és accessible en música a través d’una consciència humana lliure que es troba confrontada amb valors musicals estructurats. Esmenta també que en música el significant no es el significat; on allò que apareix és només una referència a allò que no succeeix, però que és molt més real.
La Fenomenologia Musical “només” ens pot ajudar a descobrir les lleis intrínseques dels fenòmens musicals, que ens permeten identificar i estructurar les relacions musicals per tal de poder experimentar la unitat peça a peça des d’una immensa multiplicitat.
Qualsevol intent per a definir o explicar la música fracassa perquè la música és efímera: pot néixer sota certes condicions favorables. L’acte musical en si mateix no pot ser reemplaçat per l’experiència o el coneixement individual, és inaccessible al pensament.
L’entrevistador esmenta les interpretacions que es basen essencialment en criteris històrics o musicològics en general, en detriment del fenomen musical com a tal. Pregunta, arran d’això, sobre la transcendència en la música. K. v. A. respon que, primer que tot, vol aclarir que la Fenomenologia musical es subdivideix en dos dominis: primer, l’observació dels fenòmens sonors i, segon, en l’observació de l’acció dels fenòmens sonors sobre la consciència humana (cap element, en la música, pot considerar-se estàtic o fixe, separat dels altres o del tot). Comenta que el problema de la transcendència és que tot el que es pugui dir sobre ella semblaria anar en contra de la transcendència mateixa, que és la llibertat. La transcendència no és accessible a cap noció, explicació, definició o mètode. La dificultat és que quan es deixa enrere el món emocional dels sons, no arribes a “cap lloc”, a un lloc determinat que hom pugui analitzar. En música, el pas cap a la transcendència es dona quan tots els elements es fusionen en una unitat global, fora del temps. És, doncs, al final mateix de la cerca de les relacions musicals i de la seva revelació inequívoca a través del fraseig adequat que pot aparèixer la transcendència, per a una consciència que se situa en una escolta incondicional. Aquest moment màgic no es pot premeditar ni enumerar... Només es pot viure a través d’una disponibilitat per la nostra part i una obertura cap a dimensions que van més enllà de la simple satisfacció a través de les emocions. “Has de ser lliure per a poder transcendir els sons, per a poder experimentar la llibertat a través de la música” (Celibidache)
Sobre el tempo musical, explica K. v. A. : ja que el so és un fenomen que revela les seves característiques i les seves relacions potencials amb d’altres sons al llarg del temps, existeix una condició crucial que ens situa cada vegada en condicions d’experimentar la globalitat de les relacions que actuen sobre la nostra consciència, el tempo musical, que és una condició. O bé escolto espontàniament, incondicionalment, la riquesa específica de cada moment i, en conseqüència, avanço en el temps segons aquesta riquesa, en relació viva amb al seu passat i futur; o l’experiència inequívoca de les relacions entre els sons segueix essent impossible i, per tant, estic condemnat a la percepció purament successiva de les impressions sonores.
El pas de la successivitat de sons a la simultaneïtat, on el principi i el fi estan presents en l’ara.
La possibilitat més directa de la música d’anar més enllà de les emocions i de viure la funció constitutiva de l’obra aprehesa com un tot és revelat per l’experiència.
댓글