La recerca per la veritat, la seva senzillesa, autenticitat i honastedat m'han conmugut des de l'instant en què vaig descobrir les seves conferències i alguns dels seus llibres.
És un plaer compartir amb tots/es vosaltres el resum d'aquest llibre que aniré publicant per capítols.
Podeu, també, trobar un canal de Telegram creat per mi amb els vídeos de conferències que he trobat especialment conmovedors en aquest enllaç: https://t.me/+GJcGok0-ilZBDyHm
Us hi podeu unir gratuïtament. Us hi espero!
CAPÍTOL 1: LA VIDA ÉS ALLÒ QUE ESTÀ SUCCEINT EN AQUEST INSTANT
L’art de viure és el més gran de tots els arts i només pot sorgir quan hi ha llibertat total. Aquesta llibertat no és cap ideal i el que compta és fer el primer pas: si aquest es dona en la bona direcció, la totalitat de la vida s’obre davant un mateix. La vida és el que està succeint en aquest instant, no allò que imaginem ni concebem. Aprenem l’art de viure en la nostra vida quotidiana.
La vida és molt complexa... O prenem tot el moviment de la vida com a un tot o bé un sol aspecte que inclogui tots els altres. Veiem-ho...
Per a investigar hem d’estar lliures de prejudicis, experiències personals i conclusions, coneixements acumulats, pors, desitjos, esperances, plaers, ... La intensitat i urgència en la investigació ens allibera de tot això.
Només puc descobrir què significa viure si observo allò que està succeint en l’ara; és una percepció intensa, clara i aguda en la qual no hi ha dualitat: només existeix únicament la realitat. Les meves reaccions són el condicionament de la meva memòria, cosa que impedeix observar l’ara.
Si observem l’enuig en el mateix moment en què sorgeix, sense totes les associacions i emocions associades, ens mostrarà tota la seva estructura, la mateixa naturalesa de la violència i aquesta percepció instantània elimina completament la violència. Quan observem el que en realitat està succeint, és a dir, de les activitats del condicionament, la naturalesa i l’estructura d’aquest es dissolen. L’observació és la clau.
La relació és l’art de viure, i en ella no hi caben els records: si n’hi ha, no hi ha relació. La relació és entre els éssers i no entre el contingut dels seus records. El pensament no té cabuda en la relació: aquest és l’art de viure, que només és possible quan el pensament no contamina l’amor.
Per a una breu biografia de Krishnamurti es pot consultar, entre d'altres:
Comments