Meditació, atenció i silenci - J. Krishnamurti (transcripció en català del vídeo)

En aquesta ocasió us comparteixo la transcripció i traducció d'aquest vídeo en el qual Krishnamurti aprofundeix en la meditació d'una manera preciosa...

Ara podem parlar sobre la meditació. No adoptin postures... No s’asseguin i diguin: “Vaig a meditar”. Posin-se còmodes; això és tot.

Hi ha, doncs, certes coses implicades en la meditació. Primer que tot, ha d’haver-hi espai: no només espai físic sinó espai dins la ment, que vol dir “cap ocupació”... entenen això?; perquè les nostres ments estan ocupades... Com puc parar aquesta xerrera mental? “He d’estar ocupat tenint espai...”; “he d’estar en silenci”... Em segueixen? Tota aquesta ocupació, com un/a amo/mestressa de casa cuinant amb tota la canalla... Com algú que està ocupat pensant en el sexe, o ocupat amb la seva feina, amb les seves ambicions, la seva posició social... La ment està totalment ocupada i no hi ha espai en ella. Això és el primer que cal fer, em segueixen?

Hem establert, també, ordre en la nostra vida; no l’ordre de la disciplina, del control, ... sinó l’ordre que procedeix de veure intel·ligentment que l’ordre només pot sorgir d’entendre el desordre. Ja ho hem parlat anteriorment en una altra xerrada, ara no hi entraré. Hem posat ordre en les nostres vides, relacions, ... cosa que és molt important, ja que la nostra vida és relació / estar relacionat, un moviment en relació. Si no hi ha ordre a les seves vides, amb el seu marit, la seva esposa, amb els fills, veïns, propers o llunyans, ja es poden oblidar de la meditació. Perquè, si tenint desordre a les seves vides vostès proven de meditar, estaran en el camí de les il·lusions. En aquestes xerrades, si vostès han sigut seriosos i ho han seguit hem portat ordre, un ordre absolut i no un ordre temporal... un ordre absolut. Aquest ordre té una relació amb l’ordre còsmic: la sortida del sol, les fases de la lluna, de la meravellosa bellesa d’un cel a la tarda... Mirar el cosmos a través d’un telescopi no és ordre: hi ha ordre aquí i ara, a les nostres vides. Llavors aquest ordre té una relació extraordinària amb l’univers. Entenen tot això?

Així que estem dient que quan la nostra ment està ocupada no hi ha ordre, no hi ha espai; quan la ment està plena de problemes, com hi hem de tenir espai? De manera que quan algun problema sorgeix cal solucionar-lo immediatament per tal de tenir espai, i no portar els problemes a sobre dia rere dia... Dic: “quan era un nen petit, tu em vas ferir, ...” I, avui en dia, encara continuo portant aquesta ferida de fa seixanta anys enrere... És possible no estar ocupat?; cosa que no vol dir assumir cap responsabilitat, s’entén? Ben al contrari: quan no estan ocupats vostès poden donar atenció total a les seves responsabilitats. És en aquesta ment que està ocupada que està confusa que, per tant, la responsabilitat esdevé una cosa “lletja”.

Si-us-plau no em preguntin com no estar ocupats. Si em demanen un sistema per no estar ocupats, llavors estaran ocupats amb el mètode, el sistema, ... Però si ho veuen, si tenen aquesta visió, si ho capten, de què una ment ocupada és una ment distreta, no és una ment lliure, no té espai... Si veuen això, llavors succeeix.

La següent qüestió és: hi ha l’atenció, la inatenció, la concentració i la distracció. Estan cansats? Estem dient que no hi ha distracció en absolut! Si-us-plau, vegin-ne el punt, vagin amb compte... No existeix quelcom com la distracció. Ara ho explicaré i hi entraré... Quan estan atents per a concentrar-se, només llavors hi ha distracció, veritat? El pensament diu (escoltin atentament, si-us-plau), el pensament diu “em concentraré en això” – una imatge, una idea, ... – “em concentraré en això”. I el pensament està concentrant la seva energia en allò. Però el pensament també diu “això és una distracció, per tant he de tornar a allò – a la imatge, a la idea, ... -". Ambdues coses són un moviment del pensament. Em segueixen? Així que no hi ha distracció, només el moviment del pensament, veritat? I la concentració inclou resistència, inclusió, ... sí? Així que estem dient que on hi ha concentració – que és el pensament enfocant la seva energia en aquella cosa particular – i que en aquell procés de concentració el pensament de vegades se n’allunya i d’això en diem distracció; però aquesta concentració i el moviment d’allunyar-se’n mentalment és part del pensament, és el pensament. Així que mai es diguin a si mateixos “m’he distret”, perquè eliminen el conflicte entre la concentració i la distracció, ho entenen?

L’atenció: atendre; què vol dir...? Si estan atenent profundament, no hi ha un centre des del qual estan atenent. I aquesta atenció no pot, com ho voldrien, continuar. La continuïtat és inatenció. S’entén? Ho explico: quan estan atenent, que significa escoltar – l’art d’escoltar, de veure i d’aprendre – aquest és el moviment total de l’atenció. En aquesta atenció no hi ha un centre que digui “estic aprenent”, “estic escoltant”, “estic mirant”, ... només hi ha un sentit enorme de completitud, de totalitat, que és mirar, aprendre, escoltar, ... I en aquesta atenció no hi ha moviment del pensament. Llavors aquesta atenció no pot ser sostinguda, i el pensament diu “he de trobar com aconseguir, arribar, etc... a aquesta atenció”. Aquest moviment de voler aconseguir, arribar, tornar a trobar l’atenció és inatenció, és manca d’atenció. S’entén? Ser conscient d’aquest moviment d’allunyar-se de l’atenció és estar atent. Ho capten, ho han entès?

Així que hem dit que la ment ha de tenir espai, i que només pot succeir això quan no hi ha aquesta xerrera mental, quan no hi ha problemes; i que el moviment de la ment natural és quiet, no està constantment movent-se, ja que els problemes se solucionen a mesura que sorgeixen (entraré en això més endavant). Així que tenint un gran espai, ... només el podem tenir quan no hi ha un centre; en el moment en què es té és quan hi ha diàmetre, un moviment des del centre a la perifèria; l’espai implica que no hi ha centre, que no té límits. La concentració és una distracció del pensament. El pensament en ell mateix és una distracció. I l’atenció implica donar tota la seva energia a escoltar, a veure, sí? En això no hi ha cap centre. Llavors arriba una ment que ha entès l’ordre, que és lliure de la por i del patiment, que ha entès la naturalesa del plaer i que li ha donat el lloc correcte...

Quina és la qualitat de la ment que està completament en silenci? I no: com aconseguir el silenci? Com tenir pau mental? Això és el que vostès volen: tenir pau mental. I només en tenen un bocí... (aquí, K. fa un joc de paraules entre “peace" – pau – i “piece” – bocí). Estem parlant de la qualitat de la ment que és absolutament i atemporalment silent.

Ara, hi ha silenci entre dues notes, entre dos pensaments, entre dos moviments, entre dues parets, entre marit i muller, ... No estem parlant d’aquesta qualitat d’aquest tipus de silenci, perquè és temporal i se’n va. Estem parlant del silenci, que no és produït pel pensament, que no es cultivable, que ve quan hem entès tot el moviment de l’existència. I, llavors, sorgeix... no hi ha una pregunta i una resposta... no hi ha repte, no hi ha cerca... tot ha acabat... En aquest silenci, si hi arriben, amb un gran sentit d’espai, de bellesa, d’extraordinari sentit d’energia,... llavors sorgeix allò que és eternament i atemporalment sagrat, que no és producte de la civilització, del pensament... Això és el moviment total de la meditació.